Segur que heu vist la imatge en els carrers de la vostra ciutat, però no l’heu reconegut. Es produeix a la porta de les estupendíssimes tendes Nespresso. Gent que fa cua ordenadament, desitjosa de fer-se amb noves dosis de cafè. Han entrat en l’espiral de l’addicció, ja no podem deixar de consumir. La màquina no pot aturar-se. Sembla el supermercat de la droga que fa uns anys va ser notícia en la perifèria de la ciutat de València.
Clar que aquesta imatge tan actual, que trobem en un carrer cèntric i comercial, té tants visos de normalitat que no permet ser maliciós, si hom no ho fa amb una descarada intencionalitat. Ningú s’arrossega amb xandall i bambes blanques estil J’Hayver. Ans el contrari, aquest dispensador de cafè carregat de luxe crea una atmosfera idònia perquè tothom puge un graó en l’escala social. Fins i tot, els treballadors de base que sense permís han entrat en el club selecte se senten, per moments, part de l’elit.
Per a Nespresso, no existeixen classes mentre la finalitat siga la mateixa: entrar en el llistat d’adeptes. Compta la fidelitat que es crea amb la marca. I és que quedes atrapat, una vegada entres en el seu joc. A més, com que aquests cafès són tan ràpids de preparar, d’acord amb els temps frenètics que vivim, l’addicció es torna diària. La filosofia d’usar i tirar, que satura el planeta de residus, és una història que el capitalisme no entén. I aquesta marca és el paradigma de multinacional instal•lada en les nostres vides, com el propi sistema.
Els sabors del món a l’abast de la nostra butxaca. Sí, la globalització té aroma de cafè. El colonialisme queda a la vista en entrar a la tenda. Nosaltres estem al nord, en una relació desigual on el de dalt sempre xafa al de baix. El tracte exquisit que ens dispensen els servicials i elegants venedors de boutique no s’allunya tant del “sí, guana”. Carregat de embolcalls de disseny, ens conviden abans d’anar-nos-en a tastar l’últim material que ha arribat de no sé quin país recòndit. Vinga, va, els camells ens regalen la primera dosi perquè ens enganxem, no direm que no. Tornarem, que ens ha agradat molt.
Clar que aquesta imatge tan actual, que trobem en un carrer cèntric i comercial, té tants visos de normalitat que no permet ser maliciós, si hom no ho fa amb una descarada intencionalitat. Ningú s’arrossega amb xandall i bambes blanques estil J’Hayver. Ans el contrari, aquest dispensador de cafè carregat de luxe crea una atmosfera idònia perquè tothom puge un graó en l’escala social. Fins i tot, els treballadors de base que sense permís han entrat en el club selecte se senten, per moments, part de l’elit.
Per a Nespresso, no existeixen classes mentre la finalitat siga la mateixa: entrar en el llistat d’adeptes. Compta la fidelitat que es crea amb la marca. I és que quedes atrapat, una vegada entres en el seu joc. A més, com que aquests cafès són tan ràpids de preparar, d’acord amb els temps frenètics que vivim, l’addicció es torna diària. La filosofia d’usar i tirar, que satura el planeta de residus, és una història que el capitalisme no entén. I aquesta marca és el paradigma de multinacional instal•lada en les nostres vides, com el propi sistema.
Els sabors del món a l’abast de la nostra butxaca. Sí, la globalització té aroma de cafè. El colonialisme queda a la vista en entrar a la tenda. Nosaltres estem al nord, en una relació desigual on el de dalt sempre xafa al de baix. El tracte exquisit que ens dispensen els servicials i elegants venedors de boutique no s’allunya tant del “sí, guana”. Carregat de embolcalls de disseny, ens conviden abans d’anar-nos-en a tastar l’últim material que ha arribat de no sé quin país recòndit. Vinga, va, els camells ens regalen la primera dosi perquè ens enganxem, no direm que no. Tornarem, que ens ha agradat molt.
