I un dia vas de visita a casa -ell fa anys que té residència fixa- d'un dels amics d'aventures de postadolescència i et trobes en un ambient agradablement enrarit en el qual ni tu ni ell teniu protagonisme i només importa la persona que acaba d'arribar i té un món per descobrir tan gran que haurà d'invertir tota una vida.
I l'amic i la parella s'atreveixen a oferir-te que prengues en braços la vida que han concebut i l'agafes amb delicadesa i impressió i tacte i experimentes una sensació que pensaves impossible, tu que sempre t'havies mogut entre la indiferència i la deixadesa.
I et corprens per un ésser a qui li conten les hores, els dies i els mesos i no entens per què ara sí i abans no. I penses que potser són els anys o la proximitat o la perspectiva de saber que aquestes coses passen i van passant en un entorn que madura i que rep la missió de perpetuar i viure experiències.
I et conten que hi ha més vides en camí i t'esforces en imaginar-te quan anaves en bolquers i depenies tant de la mare i el pare que et seria impossible sobreviure sense atencions. I vas sabent que arribarà el teu dia o no i hauràs de ser valent i pensar que en el teu microcosmos no només estàs tu.
I et vénen tantes preguntes al cap que no pots ni vols respondre i et comences a marejar i escoltes una veu que martelleja i demana quan, on, qui, per què.
I l'amic i la parella s'atreveixen a oferir-te que prengues en braços la vida que han concebut i l'agafes amb delicadesa i impressió i tacte i experimentes una sensació que pensaves impossible, tu que sempre t'havies mogut entre la indiferència i la deixadesa.
I et corprens per un ésser a qui li conten les hores, els dies i els mesos i no entens per què ara sí i abans no. I penses que potser són els anys o la proximitat o la perspectiva de saber que aquestes coses passen i van passant en un entorn que madura i que rep la missió de perpetuar i viure experiències.
I et conten que hi ha més vides en camí i t'esforces en imaginar-te quan anaves en bolquers i depenies tant de la mare i el pare que et seria impossible sobreviure sense atencions. I vas sabent que arribarà el teu dia o no i hauràs de ser valent i pensar que en el teu microcosmos no només estàs tu.
I et vénen tantes preguntes al cap que no pots ni vols respondre i et comences a marejar i escoltes una veu que martelleja i demana quan, on, qui, per què.
