A la recerca de Cala Encantada

De Dénia a Eivissa, i d'Eivissa a Palma. Ha enfosquit durant el llarg trajecte. No he tingut temps per avorrir-me. Tantes emocions enfrontades -excitació, incertesa, alegria, nostàlgia, entusiasme, confusió, il·lusió- m'han entretingut el viatge. A la fi, arribe a la destinació on m'espera qui farà de perfecte amfitrió al llarg de les pròximes setmanes. Vaig resseguint-lo amb el cotxe per estranyes avingudes fins arribar a la casa d'acollida. Demà m'espera un nou treball, i també estrene vida!

He estirat un fil i, gràcies a ell, he conegut la meua futura companya de pis. Tots dos buscarem una casa per llogar. Un matí de dissabte ens llancem a la recerca d'una nova llar. Recorrem la ciutat amb la intenció de trobar cartells que anuncien un “es lloga”. En passar davant un mercat de barri, tinc una intuïció que no pot fallar: preguntaré a aquesta parella per veure si sabem d'un pis per entrar-hi a viure. Donem en el clau! Cala Encantada serà el suggerent nom del meu carrer.

Necessitem una tercera persona amb qui completar habitacions. Cap problema, fem ràpid la feina. Comença la convivència. Primeres complicitats, converses que s'allarguen passada la mitjanit, confusions amb una parla que se'm fa un tant estranya, compres setmanals, aprenents de cuiner... El nou projecte de vida pren forma de manera incipient.

Passen els mesos i arriben els primers canvis a Cala Encantada. Noves persones, noves experiències a compartir. La casa té autonomia pròpia i es converteix en un punt de trobada de gent que va deixant la seua marca. Allà sempre es conforma una família que estreta llaços d'amistat.

Mai t'atreveixes a fer el recompte de les persones que han trobat el seu espai, per mesos o anys, en aquelles parets. Fins que un dia fas l'esforç de recitar en veu alta els noms de tots i cadascun dels companys amb qui has compartit casa i vida. Sents que els rets un xicotet homenatge. Penses que sense ells res haguera sigut igual. I te n'adones que Cala Encantda és més que una habitació, una cuina i una terrassa. Durant anys ha estat el centre de mil aventures vitals.

S'acosta el moment de donar-li un adéu tímid. M'imagine com em sentiré quan després d'anys -molts anys- puge aquell carrer sense eixida, que fa pujada, i contemple bocabadat la façana del que va ser ma casa. Viuré una explosió de sentiments similars al dia en què vaig travessar la porta carregat de maletes amb l'objectiu de passar una temporada indeterminada a Cala Encantada. I és que hi ha llocs que marquen per sempre l'existència.

Camí de l'illa gran

En octubre de 2006, l'inici d'un nou curs em demana un canvi de coordenades. M'he posat en contacte amb diversos col·legues de professió perquè m'ajuden a trobar la pista d'un nou treball. Per aquestes dates, toca a la meua comarca Antònia Font, un grup que conec per nom però no encara per la seua música.

Em faig amb un dels seus treballs discogràfics i l'escolte al cotxe de camí al treball. Em sorprén tant la proposta musical que ofereixen, com el parlar illenc amb què canten. Me n'adone que, malgrat compartir llengua, fins ara no havia escoltat detingudament la fonètica -per a mi, peculiar- amb que s'expressen els nostres veïns mediterranis.

Tan prop i tan lluny, pense. Viatge mentalment a unes illes per ara desconegudes, les quals identifique com a part del territori que estime i defense. Amb la música d'Antònia Font m'aprope a aquests trossos de terra envoltats de mar, al temps que comprove com d'oblidades he tingut les Illes. Sent que ens banya la mateixa mar, tinc una curiositat irrefrenable per descobrir-les.

Dies més tard d'aquest viatge en cotxe físic i mental, rep la telefonada d'un antic company de treball, qui curiosament fa uns mesos s'ha instal·lat a Mallorca. Em diu que envie el currículum a una adreça de correu electrònic. Ho faig sense donar-li més importància, com qui tira a la mar una botella buida amb un manuscrit.

La mateixa vesprada de divendres em telefonen per oferir-me un treball a l'illa dels Antònia Font. Volen que dilluns comence nova feina. S'ha precipitat tot. Només tinc un cap de setmana per fer les maletes i acomiadar-me d'amics i família. Embarque el cotxe i em llance a la mar que uneix els dos territoris. Em sent un emigrant de principi de segle passat que fa les Amèriques, és clar, salvant distàncies de tot tipus. No sé quant de temps durarà l'aventura, només sé que acaba de començar!

Al Port des Canonge

Repose sobre un matalàs de posidònia

que ha dut la mar.

Camine sobre les pedres rodades

que han modelat les ones.

M'endinse en una aigua transparent

que és refugi de vida.

M'abracen les muntanyes

que s'agermanen amb la mar.

Flote en el pensament de saber-me únic

en la immensitat del paisatge.

Torne a casa amb el secret d'entendre

que no es necessita més que a un mateix.

Esse eme esses

Estic tan desficiós mentre espere que arribe el meu tren que no se m’acut una altra cosa que trastejar el mòbil. No tinc ni llibre ni revista ni diari ni paper i boli per matar l’estona, així que agafe l’únic objecte que crec que pot entretindre’m. Uf, el meu mòbil és tan bàsic que no té ni el joc de la serpeta!

Em pot el desfici, no puc estar sense fer res, amb la ment en blanc. Em ve al cap una idea: revisitar els missatges que m’han arribat en els últims mesos. Sempre contenen anècdotes que em fan pensar. I els repasse, un per un.

Tinc uns quants que em desconvoquen a última hora. Canvi de plans amb més o menys justificació. Un missatge és una bona forma de donar la cara sense exposar-se a una rèplica... A la safata d’entrada, conserve frases per al record. Com aquell viatge que s’acaba i vol perdurar, encara que siga, a la memòria del mòbil. Els dies tan especials que hem compartit es reforcen de manera senzilla.

M’ha sorprès la invitació a una cervesa d’un vell excompany de treball. Moment que encara no ha arribat, ni sé si ho farà mai. També m’han vingut pensaments de l’amiga que fa anys que no veig però que s’interessa per seguir-me les passes.

No falten les felicitacions d’aniversari que, malgrat el facebook, es resisteixen al canvi. Ni les confirmacions que tot va d’acord amb allò previst. M’emociona, ara que ho veig, recordar com solucionàrem un malentès amb només quatre paraules.

M’he fixat també que darrere d’alguns missatges a vegades s’amaguen un cúmul d’intencions. N'hi ha un que em fa deduir que s'ha escrit detingudament. Es llig, es rellig, es debat interiorment, es rectifica i finalment quan hi ha certesa d’allò que es vol dir, s’envia. D’immediat passa a la posteritat.

Sense adonar-nos-en, anem omplint pàgines d’un diari personal que explica detalls de la vida recent. Això sí, amb abreviatures i paraules críptiques. Quan un bon dia repasses per ordre cronològic els missatges que has rebut i has enviat, pots atrevir-te a enumerar els moments i les persones que t’han deixat empremta.

Coses de l'estiu

Estiu és el desig que sempre arriba.

Estiu és acomiadar-se del treball. Estiu és un cap de setmana permanent. Estiu és una rutina agradable. Estiu és no saber a quina hora et gitaràs. Estiu és no posar-se el despertador. Estiu és improvisar-se una migdiada. Estiu és preguntar-se què faràs el nou curs.

Estiu és arena i pedres i roques. Estiu és posar-se roig i moreno. Estiu és quedar-se a remulla. Estiu és tindre la pell impregnada de sal. Estiu és anar descalç i descamisat. Estiu és dur ulleres de sol.

Estiu és tovalla, banyador i xancles. Estiu és jugar a les pales. Estiu és arena al llit. Estiu és veure peixos. Estiu és agafar petxines. Estiu és una picada de medusa.

Estiu és un gelat. Estiu és una illa. Estiu és un bot a l'aigua. Estiu és una bassa de reg. Estiu és una piscina clandestina. Estiu és una dutxa a l'aire lliure.

Estiu és una posta de sol. Estiu és dormir en tenda de campanya. Estiu és un bany nocturn perquè sí. Estiu és veure estrelles fugaces i demanar desitjos . Estiu és anar de verbena en verbena. Estiu és apuntar-se a un macrofestival. Estiu és una llarga nit de xiringuitos.

Estiu és retrobar-se amb els amics de sempre, i fer-ne de nous. Estiu és que ta mare et pare un plat d'arròs a taula. Estiu és una paella en una caseta de camp. Estiu és un còctel. Estiu és una terrassa de la ciutat.

Estiu és lectura. Estiu és suar al llit. Estiu és buscar l'ombra. Estiu és marcar-se el viatge de l'any. Estiu és un àlbum de fotos. Estiu és anar en bici sense rumb. Estiu és un bes. Estiu és una polsera. Estiu és riure's de la pluja.

Estiu és un record.