divendres, 16 de setembre del 2011

Esse eme esses


Estic tan desficiós mentre espere que arribe el meu tren que no se m’acut una altra cosa que trastejar el mòbil. No tinc ni llibre ni revista ni diari ni paper i boli per matar l’estona, així que agafe l’únic objecte que crec que pot entretindre’m. Uf, el meu mòbil és tan bàsic que no té ni el joc de la serpeta!

Em pot el desfici, no puc estar sense fer res, amb la ment en blanc. Em ve al cap una idea: revisitar els missatges que m’han arribat en els últims mesos. Sempre contenen anècdotes que em fan pensar. I els repasse, un per un.

Tinc uns quants que em desconvoquen a última hora. Canvi de plans amb més o menys justificació. Un missatge és una bona forma de donar la cara sense exposar-se a una rèplica... A la safata d’entrada, conserve frases per al record. Com aquell viatge que s’acaba i vol perdurar, encara que siga, a la memòria del mòbil. Els dies tan especials que hem compartit es reforcen de manera senzilla.

M’ha sorprès la invitació a una cervesa d’un vell excompany de treball. Moment que encara no ha arribat, ni sé si ho farà mai. També m’han vingut pensaments de l’amiga que fa anys que no veig però que s’interessa per seguir-me les passes.

No falten les felicitacions d’aniversari que, malgrat el facebook, es resisteixen al canvi. Ni les confirmacions que tot va d’acord amb allò previst. M’emociona, ara que ho veig, recordar com solucionàrem un malentès amb només quatre paraules.

M’he fixat també que darrere d’alguns missatges a vegades s’amaguen un cúmul d’intencions. N'hi ha un que em fa deduir que s'ha escrit detingudament. Es llig, es rellig, es debat interiorment, es rectifica i finalment quan hi ha certesa d’allò que es vol dir, s’envia. D’immediat passa a la posteritat.

Sense adonar-nos-en, anem omplint pàgines d’un diari personal que explica detalls de la vida recent. Això sí, amb abreviatures i paraules críptiques. Quan un bon dia repasses per ordre cronològic els missatges que has rebut i has enviat, pots atrevir-te a enumerar els moments i les persones que t’han deixat empremta.