En octubre de 2006, l'inici d'un nou curs em demana un canvi de coordenades. M'he posat en contacte amb diversos col·legues de professió perquè m'ajuden a trobar la pista d'un nou treball. Per aquestes dates, toca a la meua comarca Antònia Font, un grup que conec per nom però no encara per la seua música.
Em faig amb un dels seus treballs discogràfics i l'escolte al cotxe de camí al treball. Em sorprén tant la proposta musical que ofereixen, com el parlar illenc amb què canten. Me n'adone que, malgrat compartir llengua, fins ara no havia escoltat detingudament la fonètica -per a mi, peculiar- amb que s'expressen els nostres veïns mediterranis.
Tan prop i tan lluny, pense. Viatge mentalment a unes illes per ara desconegudes, les quals identifique com a part del territori que estime i defense. Amb la música d'Antònia Font m'aprope a aquests trossos de terra envoltats de mar, al temps que comprove com d'oblidades he tingut les Illes. Sent que ens banya la mateixa mar, tinc una curiositat irrefrenable per descobrir-les.
Dies més tard d'aquest viatge en cotxe físic i mental, rep la telefonada d'un antic company de treball, qui curiosament fa uns mesos s'ha instal·lat a Mallorca. Em diu que envie el currículum a una adreça de correu electrònic. Ho faig sense donar-li més importància, com qui tira a la mar una botella buida amb un manuscrit.
La mateixa vesprada de divendres em telefonen per oferir-me un treball a l'illa dels Antònia Font. Volen que dilluns comence nova feina. S'ha precipitat tot. Només tinc un cap de setmana per fer les maletes i acomiadar-me d'amics i família. Embarque el cotxe i em llance a la mar que uneix els dos territoris. Em sent un emigrant de principi de segle passat que fa les Amèriques, és clar, salvant distàncies de tot tipus. No sé quant de temps durarà l'aventura, només sé que acaba de començar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada