Repose sobre un matalàs de posidònia
que ha dut la mar.
Camine sobre les pedres rodades
que han modelat les ones.
M'endinse en una aigua transparent
que és refugi de vida.
M'abracen les muntanyes
que s'agermanen amb la mar.
Flote en el pensament de saber-me únic
en la immensitat del paisatge.
Torne a casa amb el secret d'entendre
que no es necessita més que a un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada