Ara que dorm sol al llit,
tinc un amic
que m’acompanya en la nit.
És un cocodril
que sempre ha estat ahí.
Em dóna la bona nit
perquè dorma tranquil.
Sempre ensenya les dents,
i així jo estic més content.
Sé que em defén,
encara que no estiga atent
al cent per cent.
Té cos de peluix,
però també un cor
que va latent
i que només sent
quan estic dormint.
Cau la nit
i el meu cocodril
es preocupa per mi.
Com puc estar d’agraït
a algú, que sense res per oferir,
ho dóna tot per mi.
I així vos dic
que dormiu tranquils:
algú sempre es desviu
encara que no ho sentiu.
2 comentaris:
Què bell reflexe, petit cocodril amb polsera. Cuida't, recorda, viu, creix, estima't... Sempre t'acompanyaras, i això, amic meu, és fantàsticament real. Una abraçada.
Cert, no hem d'oblidar que sempre tenim la nostra pròpia companyia, per increïble que sone.
Publica un comentari a l'entrada