No sé què li ha passat al mòbil però
se m’han trasbalsat tots els números de telèfon que havia acumulat des dels
temps que va arribar a les meues mans aquesta eina de comunicació sense la qual
no sabem, ni podem, ni volem, viure.
He hagut de revisar l’agenda de
contactes per fer una tria dels números que a dia d’avui em poden ser útils.
Perquè n’hi ha molts que, agrade o no, mai més em faran paper. No per res
personal, ni molt menys, sinó perquè la distància física o temporal ens ha
acabat allunyant de forma diametral. Tot i que, estic segur, si la vida ens
tornara a situar un davant l’altre ens naixeria una abraçada fraternal.
I parlaríem dels moments compartits,
d’una època que va passar per no tornar. Ho faríem amb complaença, amb un mig
somriure que tindria tant d’agre com de dolç. I ens diríem: quins temps
aquells, com ens ho passàvem de bé. Ens acomiadaríem amb un punt de tristor,
amb el dubte si aquella trobada casual potser seria l’última. Va com va. De
nou, caminaríem cadascú en la seua pròpia direcció, sense mirar massa enrere,
que davant dels ulls on passen les coses.
Torne a la configuració de l’agenda
telefònica que em toca reelaborar forçosament. M’és complicat passar de llarg
determinats contactes, malgrat tindre la certesa que difícilment els marcaré en
el mòbil. Per uns instants tinc una angoixosa sensació que m’obliga a firmar
actes de defunció d’amistats que un dia es varen viure intenses.
Aquesta operació de reorganitzar l’agenda
s’està convertint en un sentit exorcisme que tracta de foragitar els fantasmes
del passat, aquells que m’acompanyaren en un moment donat de la vida. Passar
pàgina és un acte necessari per tal d’afrontar noves situacions amb energies
renovades. A vegades necessites traure-li pes a la motxilla per fer el camí més
lleuger d’equipatge.
No puc defugir les coses com vénen i
si ara l’ocasió requereix mirar de cara els temps que vàrem ser, ho faré sense
que em tremole la mà. M’envalentone, pose el cap fred i actue com un buròcrata
diligent. Al capdavall, poc importa si han quedat reduïts a un mer número de
telèfon. Tot el vàrem viure plegats pesarà molt més que una seqüència xifrada
de nou dígits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada