Estimades muntanyes

Estimades muntanyes,

Mai m'he atrevit a dir-vos de forma escrita l'estima que sent per vosaltres. I no sé per què, amb tants dies viscuts junts, avui he tingut la necessitat de fer-ho. He crescut al vostre caliu. Quan pense amb vosaltres, muntanyes, sempre tinc bons records: un grapat d'historietes per contar. Serà també que ha entrat el fred de ple i em sembleu molt més properes i accessibles que quan només pensava en anar a la platja. Però, eh, que conste que vos tenia presents. Sabia que tornaríem a compartir durant mesos llargues estones de passeig i aventura. I ara em passa que només tinc de desig de retrobar-vos com més sovint millor.

La nit i el llit ja no m'estiren tant. Poques coses em fan tan de goig com menjar-me un bon entrepà al vostre cim. Anar coneixent-vos una per una és una motivació suficient com per matinar els caps de setmana. No vull acostumar-me a vore-vos des de baix d'una forma limitada. Vull recórrer l'escorça de terra que vos recobreix, descobrir els racons que amagueu a la vista dels mortals i observar el meu diminut món amb uns altres ulls. Perquè és cert que em canvieu la mirada. La ciutat em crea preocupacions, i vosaltres feu que m'oblide dels lligams. Em sent una persona alliberada quan m'encimbelle a la vostra falda. Realment provoqueu un canvi en la meua realitat.

A més a més, m'heu ajudat a conèixer amb profunditat qui m'ha acompanyat en la recerca de camins atzarosos. He conversat de temes que no seríem capaços de tractar prop de la civilització. Hem tret l'enginy per exprimir els significats de les paraules. Se'ns ha despertat l'agudesa i ho hem vist tot amb una altra òptica. Desconnectats de la quotidianitat, hem distès cos i ment fins al punt d'oblidar que funcionem per objectius. El camí ens ha dut ben amunt, amb l'exigència necessària per superar la situació tot realitzant un esforç inconscient. A la muntanya, l'home és un element més. Ací no hi ha un domini absolut de l'entorn.

Quan a la fi conqueresc un cim -un per un-, arribe a establir un vincle indissoluble. La complicitat que es crea aleshores amb tu, muntanya, fa que no et puga tornar a veure de la mateixa manera. Ja et conec, ja em coneixes. Si et mire des de baix, des de lluny, sé que no em guardes tants secrets. Som vells amics que hem compartit bones estones i que, per més que passe el temps, ho continuarem sent. Sona místic, i en part ho és. La comunió que es genera quan tinc l'oportunitat de mirar-vos des de dalt de tot és gran. Veig com s'amplia el grup d'amistats. I cada cim és un amic per conèixer que demana constantment el meu interès.