L'ebook pot ser un dels regals del Nadal d'enguany, o encara més de l'any que ve. Està per desenvolupar-se i el preu resulta un tant prohibitiu com perquè es generalitze d'immediat. Acostumats a estar a l'última en tendència tecnològiques, la gent no deixarà passar per alt aquest curiós gàdget. Els més capritxosos se'l compraran aviat, amb el pensament d'acumular un bon nombre de títols de novel·la. I tot, amb l'únic objectiu de comptar amb una completa biblioteca digital. L'afany de disposar de tot i més ja els va obligar en el seu moment a descarregar música i pel·lícules de forma obsessiva. Que després no hi haguera temps suficient per consumir aquests productes culturals, era una qüestió de capacitat de memòria. Si el saber no ocupa lloc, les pel·lis i els discos només necessiten megues, i això no té difícil solució. Aquest tipus de memòria es compra, i problema acabat.
La música i el cinema havien trobat el seu espai al ciberespai, ara només faltava que un art tan antic com la literatura es poguera reubicar en el futur, que també és present. Benvingut siga l'ebook, doncs, si això realment significa un avanç en els hàbits lectors. Aquest és, per cert, un tema que em preocupa d'una manera especial. Ho he constatat durant el viatge que he fet i del que torne tal dia com hui. He estat compartint una habitació de huit llits en un alberg juvenil. Moments abans que arribara l'hora de dormir, cadascú buscava la seua distracció. Un es posava l'emepetrés i escollia àlbum de música, l'altre es viciava una estona llarga a la vídeo-consola portàtil, i el de més enllà mirava una pel·lícula en una pantalla de format minúscul, la qual requeria d'un gran esforç visual.
Cap ni un es dignava a obrir un llibre, com haguera sigut d'esperar no tants anys enrere. Sembla que el fet de llegir eixigesca un esforç extra i innecessari que no està a l'altura dels temps que vivim, en els quals tot es digereix de forma ràpida i lleugera. Es veu que no sabem trobar-nos amb la soledat d'un llibre. Tal vegada perquè ens el mirem com un objecte antiquat que s'ha tornat vell i avorrit. Per a històries de llarga durada -com si foren les típiques trilogies de novel·la totxes-, ja estan les sèries de televisió nord-americanes, les quals venerem com si haguérem perdut la fe en la religió que ens ha guiat al llarg dels segles. Tot el que he explicat fa que em preocupe pel futur de l'ebook -com si em pagaren per ser un expert en màrqueting i hàbits de consum. M'intriga que l'aparell acabe sent una eina més d'emmagatzematge de l'era digital, vist que cada vegada som més del so i la imatge però en cap cas de la paraula.
Al capdavall un dels èxits del sistema econòmic és l'acumulació de capital per tal que es generen nous fluxos. L'ebook es convertirà en una ferramenta de la indústria de la indústria cultural perquè tinguem una motivació més per consumir els seus productes. Ni que siga com una estranya síndrome de diògenes cultural.
La música i el cinema havien trobat el seu espai al ciberespai, ara només faltava que un art tan antic com la literatura es poguera reubicar en el futur, que també és present. Benvingut siga l'ebook, doncs, si això realment significa un avanç en els hàbits lectors. Aquest és, per cert, un tema que em preocupa d'una manera especial. Ho he constatat durant el viatge que he fet i del que torne tal dia com hui. He estat compartint una habitació de huit llits en un alberg juvenil. Moments abans que arribara l'hora de dormir, cadascú buscava la seua distracció. Un es posava l'emepetrés i escollia àlbum de música, l'altre es viciava una estona llarga a la vídeo-consola portàtil, i el de més enllà mirava una pel·lícula en una pantalla de format minúscul, la qual requeria d'un gran esforç visual.
Cap ni un es dignava a obrir un llibre, com haguera sigut d'esperar no tants anys enrere. Sembla que el fet de llegir eixigesca un esforç extra i innecessari que no està a l'altura dels temps que vivim, en els quals tot es digereix de forma ràpida i lleugera. Es veu que no sabem trobar-nos amb la soledat d'un llibre. Tal vegada perquè ens el mirem com un objecte antiquat que s'ha tornat vell i avorrit. Per a històries de llarga durada -com si foren les típiques trilogies de novel·la totxes-, ja estan les sèries de televisió nord-americanes, les quals venerem com si haguérem perdut la fe en la religió que ens ha guiat al llarg dels segles. Tot el que he explicat fa que em preocupe pel futur de l'ebook -com si em pagaren per ser un expert en màrqueting i hàbits de consum. M'intriga que l'aparell acabe sent una eina més d'emmagatzematge de l'era digital, vist que cada vegada som més del so i la imatge però en cap cas de la paraula.
Al capdavall un dels èxits del sistema econòmic és l'acumulació de capital per tal que es generen nous fluxos. L'ebook es convertirà en una ferramenta de la indústria de la indústria cultural perquè tinguem una motivació més per consumir els seus productes. Ni que siga com una estranya síndrome de diògenes cultural.
2 comentaris:
Molt bo, el post. Benvingut de nou, no pares quiet! Com a amant de la literatura, l'ebook realment obre noves possibilitats. A mi els llibres no em caben a les diverses biblioteques que tinc pel món. També espere que done altres opcions per a la publicació.
A vore si ens veiem...Vull comentar-te un parell de coses.
Se ha manifestado últimamente la exigencia al respeto de la libertad de expresión en la red. Sobre todo cibernéticamente. Para empezar estoy convencido de que bajo este movimiento se esconden -algunos- meros delincuentes de los derechos de propiedad intelectual que quiere aprovechar el manto de la libertad de expresión para cometer sus delitos.
Otra cosa llamativa es el espíritu de aldea global de la red, como se comparten recursos, la "democratización" de contenidos...
Dices que ahora estallará el fenómeno de las descargas de obras literarias como ya hicieron las obras cinematográficas o musicales. Lo curioso es que todo esto viene envuelto en el movimiento del buenrollito de la cultura de acceso común a los contenidos cuando nadie se acuerda de las grandes bibliotecas vacías, videotecas -donde muchos usuarios llevan películas para copiarlas y poseerlas, se olvidan que la videoteca seguirá existiendo- o incluso videoclubs donde se hace préstamo común de obras, pero claro la cosa es la posesión a bajo coste aunque nos salgamos del marco del derecho por mucho que gritemos que viva la libertad de expresión.
Saludos Lluc.
Esto tiene un repor a ver si nos ponemos. jeje
Publica un comentari a l'entrada