Aterre a la ciutat. Entre escapat al metro. Les portes es tanquen a la meua esquena. Busque seient. M’acomode i observe el voltant. Veig en terra una xapa de color negre que ignore, però que al mateix temps em desperta interès. Creue unes paraules ràpides amb els amics que m’acompanyen. Gire la mirada i em fixe de nou en la xapa. No resistisc a la curiositat. Decidit, m’alce i l’agafe. I llig el que anuncia.
Em diu que tot arriba. Em fa gràcia. Busque la complicitat del company que seu davant meu. Li mostre allò que hi ha escrit. Ens sonríem. Adverteix que és una senyal. La interioritze. M’enganxe la xapa a la maleta. Continue el camí tot sol. Pense en els canvis. Medite sobre la justícia poètica. I m’il·lusione en això: tot arriba.
3 comentaris:
al final... tot arriba!el secret està en saber gojar del viatge sense que se convertisca en una frustració... :)
Tranquil·litat i bons aliments. Faltaria més!
(M'he quedat impressionat amb la parauleta "gojar")
la veritat és que volia ficar "gaudir" ...pero no sé, en eixe moment no me va vindre al cap i vaig tindre que buscar al vocabulari la paraula "disfrutar"...i mira, ahí la tens... (en fi, la paraula "goig" si que la utilitzem...)
Publica un comentari a l'entrada