El treball, com altres coses, va i ve. Per això, periòdicament em veig obligat a fer una visita a les oficines d’ocupació. És, com qui no vol, una manera de passar el matí, ara que el temps lliure comença a sobrar per dalt i per baix. Són hores d’espera en les quals ningú fa res: ens observem els uns als altres.
Clar que aquests llocs són també un punt de trobada. Més d’una vegada m’he trobat un antic company de feina i ens hem llançat a una conversa animada. No hi ha res millor a fer. En aquesta ocasió, però, he viscut l’espera en solitari.
M’ha impactat, mentre esperava al carrer, veure com eixia de l’oficina una dona amb els ulls plorosos. He intentat imaginar-me la seua història personal i només se m’ha acudit pensar que no li pertoca la prestació de l’atur i ara sí que les passarà putes. Se li haurà caigut el món als peus.
Més divertida ha estat la conversa de retrobament de dos vells amics del barri. Feia temps que no coincidien perquè un d’ells no ix gaire. Es queda a casa amb la xicona. Supose que ja li ha passat l’edat, i també imagine que deu haver un component important relacionat amb l’economia familiar.
Els tatuatges al coll i els braços parlen d’una persona que ha xafat molt el carrer. Explica que treballar la pedra li ha provocat un pinsament a la vèrtebra i que li boten les llàgrimes dels ulls quan això li passa. Es donen el mòbil i es proposen fer alguna xapussa junts per traure’s pasta. Al final, com a bons fills de la barriada de Son Gotleu, bromegen amb la idea de passar droga com a forma de subsistència. Per què no?
Se’m perd la mirada en la trentanyera que acaba d’arribar. Està impressionant. Fins i tot els guapos es queden sense treball. I també els rics. De veres, no entenc que fa ací assegut un senyor que passa els cinquanta, amb aspecte de vindre d’un edifici cèntric acristallat. Encara més ho corrobora el fet que no deixa d’escriure en la blackberry.
Si és que tampoc hi ha molt a entendre. Estem representants els diferents segments socials. Jo m’incloc en el de jove format i precari. Cada dia els qui esperem ací el nostre torn estem més de moda, independentment de quina siga la nostra procedència.
Clar que aquests llocs són també un punt de trobada. Més d’una vegada m’he trobat un antic company de feina i ens hem llançat a una conversa animada. No hi ha res millor a fer. En aquesta ocasió, però, he viscut l’espera en solitari.
M’ha impactat, mentre esperava al carrer, veure com eixia de l’oficina una dona amb els ulls plorosos. He intentat imaginar-me la seua història personal i només se m’ha acudit pensar que no li pertoca la prestació de l’atur i ara sí que les passarà putes. Se li haurà caigut el món als peus.
Més divertida ha estat la conversa de retrobament de dos vells amics del barri. Feia temps que no coincidien perquè un d’ells no ix gaire. Es queda a casa amb la xicona. Supose que ja li ha passat l’edat, i també imagine que deu haver un component important relacionat amb l’economia familiar.
Els tatuatges al coll i els braços parlen d’una persona que ha xafat molt el carrer. Explica que treballar la pedra li ha provocat un pinsament a la vèrtebra i que li boten les llàgrimes dels ulls quan això li passa. Es donen el mòbil i es proposen fer alguna xapussa junts per traure’s pasta. Al final, com a bons fills de la barriada de Son Gotleu, bromegen amb la idea de passar droga com a forma de subsistència. Per què no?
Se’m perd la mirada en la trentanyera que acaba d’arribar. Està impressionant. Fins i tot els guapos es queden sense treball. I també els rics. De veres, no entenc que fa ací assegut un senyor que passa els cinquanta, amb aspecte de vindre d’un edifici cèntric acristallat. Encara més ho corrobora el fet que no deixa d’escriure en la blackberry.
Si és que tampoc hi ha molt a entendre. Estem representants els diferents segments socials. Jo m’incloc en el de jove format i precari. Cada dia els qui esperem ací el nostre torn estem més de moda, independentment de quina siga la nostra procedència.
1 comentari:
És curiós anar a les oficines de l'atur, però més curiós és la sensació... de fracàs? que set queda a dins del cos
El senyor de la blackberry aniria a arreglar els papers d'algú...
Publica un comentari a l'entrada