dissabte, 9 de juny del 2012

101 anys de dignitat



M'arriben notícies del traspàs de l'insigne veí Josep Lluís Bausset. Arribat als 101 anys d’edat, pareix que s’havia cansat de viure. El recorde, fa no res, passejant pel carrer amb el gaiato i un diari sota el braç. Sempre incansable, l’home centenari més reconegut del poble de l’Alcúdia.

Forjat amb un esperit d’acer, Bausset mai es va doblegar ni en els moments més grisos de la nostra història recent, la qual va viure i combatre amb intensitat. Aquesta fermesa, no hi ha dubte, és el que li ha permès arribar a tan longeva edat.

Més d’un segle de vida viscuda, dóna per estar satisfet del pas per aquest món. Més encara quan ho has fet amb una dignitat incorruptible, a prova de bombes o xecs en blanc. Mantindre’s fidel a un poble que du segles sense viure amb normalitat, exigeix d’una energia incombustible. Cansar-se de viure, quan estàs permanentment instal·lat en la tempesta, és un dret més que legítim.

Allà on estiga Bausset, continuarà intacte el compromís amb la gent, la cultura i la llengua del nostre malmès país. Perquè ell és –du molts anys sent-ho- un referent, per als qui estem i per als qui vindran, de com reivindicar-se com a valencià. Aquests dies, més que mai, lluny de casa i dels meus, em sent orgullós de compartir el poble que ha parit una persona tan gran i digna com Josep Lluís Bausset.

La notícia de la mort del veí il·lustre també ens ha de deixar clar com no volem ser. No hem de ser com els ingrats que ens governen, els quals són incapaços de mostrar-se respectuosos en un moment tan delicat com són les condolències als familiars. Aquests malaguanyats personatges han tingut la nul·la sensibilitat d’enviar la carta de condol únicament en castellà, un acte de menyspreu a la defensa de la llengua pròpia que va caracteritzar la vida centenària del difunt.

Malgrat el mal govern, amb l’exemple viu de la seua figura, construirem el País Valencià que estimem sense condicions. No ens cansarem de lluitar fins que la nostra terra visca amb la dignitat que es mereix. Homenots com Josep Lluís Bausset, han deixat aquest llegat moral a les generacions actuals i futures.