Lleó o girafa

He pres una posició còmoda al sofà, una vegada acabat de dinar, disposat a retindre alguna cosa del concurs de preguntes i respostes de més alt nivell de la televisió. N’encerte una de cada deu, no obstant això, m’obstine a participar des de casa. Vull provar si, per art d’infusió, em convertisc en un dels savis concursants que s’atreveixen a participar del joc.

No canvie de postura i em mantinc subjecte al sofà, que és on millor puc estar a aquestes hores, tal dia com avui. Tampoc canvie de canal. Diuen que els documentals de La 2 són un dels millors sedants que existeixen per fer la becadeta de després de dinar. Tinc els músculs tan relaxats que no gose moure un dit, no siga cosa que perda la posició privilegiada que he trobat.

El documental que programen explica amb tot tipus de detall l’estratègia de caça dels lleons. Analitza cada moviment que fan davant la pressa i, fins i tot, empra la infografia per exposar, amb una gran claredat, la disposició amb què se situen les lleones moments abans de llançar-se a l’atac. Res és fortuït, no hi ha moviments en fals. Si la caça acaba amb èxit és perquè la tàctica ha funcionat com déu mana i s’ha executat amb mestratge.

Veient les lleones en acció, se me n’ha anat l’ensopiment a què m’abocava la digestió d'un dinar copiós. Estic estorat de veure com de complex és el món animal. A la vegada que no perd de vista les posicions que prenen els felins en la caça, comence a adonar-me’n que, en aquest combat per la supervivència, no tinc una perspectiva clara d’allò que ocorre a la pantalla del televisor. Se m’obri un interrogant que no em veig capaç de resoldre.

Qualsevol persona, de racionalitat crítica, ha de saber situar-se davant les situacions més insospitades. Sempre s’ha de prendre part per no caure en la passivitat. I, veges tu, ara mateix estic desafiant el meu sentit de la moral aplicat a un fet remot. Estic instal·lat en la dicotomia: d’una banda, vull que les protagonistes del documental, que és una manada de lleones, tinguen per menjar. Però, de l’altra banda, no tinc cap desig que acaben abatent la girafa a qui han posat en el punt de mira. Un animal, per cert, que tots concebem amb una simpatia heredada des del temps d'infantesa.

Les lleones són majestuoses, intel·ligents, astutes i implacables. Les girafes transmeten puresa, innocència, senzillesa i bondat. En conjunt, ambdós animals revelen una sèrie de virtuts que em situen en un dilema de difícil escapatòria. És cert que posar-me al costat del més dèbil, la pressa, és una postura simple. Perquè la veritat és que el mateix dret té la girafa de menjar-se les fulles més tendres de l’arbre, com que les lleones s’alimenten d’un cos d’aquesta talla.

És difícil mantindre’m equidistant en la batalla per la supervivència, d’uns i altres. Em decante per pensar que, acabe com acabe aquesta lluita, té un desenllaç feliç assegurat. Predadors i presses estan concebus per caçar i escapar. No seré jo qui des del meu còmode sofà impartisca lliçons de justícia a qui només vol viure.