DIA 1. Cinc de la matinada.
Mai. En la vida m'havia alçat a les dues i mitja de la matinada per començar el dia: ni que me n'anara de rave! He dormit una modesta hora. M'he despertat amb suors fredes producte del nerviosisme. 5 euros de taxi per arribar a l'estació d'autobusos de Barcelona, i 12 més per arribar a l'aeroport de Girona, des d'on ix el meu vol. De camí, mitja hora dormida només. Les xifres parlen de la precarietat del viatge que ja ha començat. No puc demanar massa, i més encara sabent que el bitllet a l'illa m'ha costat 60 euros. Un poc més del que paga, per exemple, un valencià que vol anar en tren a Barcelona. Així resulten els números.
El matí -encara fosc- està tan boirós com jo. No he sabut què fer en trobar el banc on esperar l'hora d'embarcar (o hauria de ser avionar?). Primer m'he allargat tot reposant el cap sobre la maleta per intentar agafar son. M'he posat nerviós massa prompte i no he pogut aguantar ni la postura ni el llum artificial de neó. He pensat en posar-me música i, quan ho anava a fer, he pillat paper i boli i m'he posat a escriure sense més. M'ha agafat la fam i m'he fotut el beneït entrepà de truita de creïlles que va sobrar del sopar d'anit. Ara estic un poc més tranquil perquè vaig matant el temps així com va arribant. Encara són les cinc i mitja, però va quedant menys i menys per aterrar a una altra latitud.
1 comentari:
Xe, perdut, qu'a on te'n vas ara?
Publica un comentari a l'entrada