...i tornada

DIA 7. Vuit del matí.

Dos autobusos, un avió, un autobús i metro. I encara em queda metro i avió i autobús. És el tràmit que he de passar per fer port a la destinació final. Sense paciència no som ningú. Quan estic de ruta, baixe el bioritme, de manera que intente alterar-me el mínim possible. També faig per disminuir el nivell de desfici. És una mena d'estat zen pensat perquè la situació no em desborde quan no acaben de quadrar els horaris.

A diferència del viatge d'anada, que està ple d'incerteses i excitació pel que ha de vindre, el camí de tornada resulta molt més calmat. Tornar no té tant de misteri perquè un sap que tard o d'hora arribarà al lloc d'on prové. Tot és qüestió de temps. Mentrestant pots posar-te introspectiu i pensar en un sentit o en un altre: en tot allò que has fet aquests dies lluny de casa, així com també en les coses que faràs -o has de fer- quan hi arribes.

Amb tot el grapat d'experiències viscudes, l'exigència a l'hora de recordar fets i situacions és gran. Dies després del viatge el cap pot funcionar al noranta per cent, però no demanes gaire més passat un breu període de temps. Així que, com que un que és previsor i sap de sobra com de curta pot ser la memòria, he acumulat més de 500 moments en forma de píxels. Uns quants megues que també em serviran per explicar, amb menys paraules i major precisió, allò que he viscut durant el viatge.

Tal vegada relacionat amb la rapidesa amb què oblidem, resulta un tant estrany experimentar com de ràpid ens mimetitzem amb el nou entorn quan tenim una bona acollida. M'ha passat que en un parell de dies m'he sentit un més del grup. M'he familiaritzat al llit, a l'habitació, als carrers, a l'idioma, a les persones. I després, quan ha arribat l'hora de marxar, m'he vist obligat a abandonar un lloc on he estat tan còmode com a casa. Clar que el que no oblide és que, en el fons, on millor estic és prop dels meus, dels qui fa temps – anys, fins i tot, mesos- estan amb mi. Tot això encara que no puga negar que el color ocre d'aquella terra m'ha envaït.