Abraçades debades

He quedat amb un grup heterogeni d’amics. Sí, un grup d’allò més divers que arreplega gent d’ací i d’allà. Hem quedat per a dinar, ara que no freqüentem tant la nit i, amb l’edat, hem descobert les múltiples possibilitats que aporta el dia. I sí, és un d’aquells dinars en què no falta el bon vi i hi ha menjar per a donar i vendre.

Ens pegarem una fartada antològica i, per descomptat, no descuidarem els licors espirituoses per fer la digestió com Déu mana. Que agafar mig pet a plena llum del dia també té el seu atractiu. Després jugarem a cartes per passar la vesprada fins que entre la nit. I l’esgotament de la jornada ens portarà al llit a bona hora sense pensar en sopar. I és que haurem dinat com uns marquesos.

En aquest grup divers, trobarem gent nova, coneguts de vista i amics en major o menor grau. Per a la bona cohesió social des d’un primer moment, ja que hi ha moltes hores a compartir en un espai un tant limitat, és necessària una salutació –o presentació, si som nouvinguts- personalitzada i atenta. Les xiques ja saben com ho han de fer: una besada a cada galta, independentment del sexe del saludat. Serà d’agrair si les besades s’acompanyen amb un gest que crea proximitat, com és allargar el braç i acaronar lleugerament el muscle.

En el cas dels homes, el procediment té variables. Xic saluda xica amb dues besades, com sempre s’ha fet. Si són acabats de conèixer, es pronuncia el nom propi abans de la salutació. Fins ací, res d’estrany ni de nou. La complexitat augmenta quan es tracta de saluts entre iguals. M’hi he fixat.

Per als coneguts, basta amb donar-se la mà i fer un comentari ràpid, d’aquells que uneixen sens complicacions. El joc comença en saludar els amics, en el sentit més ample de la paraula. Amb qui tenim certa confiança, l’aferrada de mans és potent. Pot ser més calorosa si un braç amic envolta, amb un moviment ràpid, la cintura. La germanor s’eleva amb un simple gest.

I ara sí, l’explosió d’entusiasme esclata quan et retrobes amb un amic que fa temps que no veus. Ací desapareixen els espais vitals que tan gelosament recelem al llarg de la setmana. L’espontaneïtat pot amb la correcció. Ja no existeixen els saluts freds que imperaven fa només uns anys. Els amics d’avui dia ens fem abraçades efusives.

Ens hem posat d’acord, sense saber-ho, per acabar amb les distàncies. Diuen que les abraçades són terapèutiques i la gent moderna de ciutat les regala al carrer. Nosaltres simplement som col·legues i celebrem l’amistat amb una abraçada.