Encara mantens intacte el record de la nit en què travessares la porta d'una casa aleshores insòlita. Per més que t'esforçares no podies ocultar el posat tímid i seriós que sol envair-te en trobar-te en un espai nou, amb persones per força desconegudes. A poc a poc, hora a hora, jorn rere jorn, vas desprenent-te de la pàtina que tenyeix una mirada clara envers allò que t'envolta.
L'habitació, la cuina, el menjador, el bany, són ara estances de la quotidianitat: saps on està el sucre, què tens a la nevera, quina és la teua tovalla, on seus a taula, com és el coixí sobre el qual dorms. Passes de l'estranyesa a una rutina que no ho és, però que té aparença.
Amb les persones experimentes una sensació similar. Els gestos, la veu, el rostre, els codis amb què comuniqueu. Tot pren una familiaritat veloç que t'apropa fins al punt de sentir-te part de la vida que cada dia es genera a aquella casa.
T'ocorre el mateix amb l'idioma. Al principi paraves l'orella al màxim i t'havies d'esforçar molt per seguir la conversa. Però com que tot és qüestió de temps, voluntat i predisposició -que prenguen nota els castellanomilitants-, la llengua que m'era aliena comença a adoptar una sèrie de formes i matisos que em faciliten l'enteniment.
Fins i tot em llance a una piscina que s'emplena i m'atrevisc a flirtejar amb el nou idioma. Sents que va tot va tan ràpid que t'imagines estrenant vida a aquella casa, amb aquelles persones, amb una llengua d'adopció.
Ja sabem, però, que res és per sempre, i despertes d'un somni que es diu viatge. Toca acomiadar-te dels amics que t'han fet sentir part d'una família. Pareix que te'n vages de cap de setmana, que dilluns tornaràs a jugar amb una rutina que t'ha semblat atractiva.
Però no, la realitat és la que és. No saps si passaran anys o mesos per tornar a veure les persones que tan bé t'han fet sentir. Vols pensar que en breu es produirà la retrobada, tens aquesta certesa. Mamprens el camí de tornada amb aquest auguri.
Vas lleuger d'equipatge. La companyia de baix cost amb què voles no permet sobrepassar-te d'uns determinats quilos. Per això te'n vas com véns. No t'endús res material de record per por al sobrepès. Camines còmode, tranquil, content.
La ment et bull perquè no deixes de repassar els dies anteriors: revius tants moments que carregues una maleta que pesa més de 20 quilos de records. Al control de l'aeroport ningú et dirà res per aquest excés d'equipatge. El dus ben endins, et pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada