De tornada a La Paz

Tornar a xafar La Paz és un viatge en el temps, una el·lipsi temporal que ens porta als inicis, quan aterràrem confusos i excitats al continent americà. Ara, en canvi, es nota que portem la solera en el caminar. Conèixer la ciutat ens dóna seguretat, per exemple, a l’hora de moure’ns fins el barri on ens allotjarem. A les motxilles arrosseguem l’experiència dels tres mesos de viatge. Ja no mirem el voltant de la mateixa manera que abans. Anem tranquils, segurs de cada passa que fem.

Tot i que el llit de l’hostal Cactus ens porta mals records, per la incomoditat insofrible de l’estat en què es troba el matalàs, ens decantem per l’ambient càlid i acollidor que desprenen els seus propietaris. De fet, rebem una benvinguda calorosa en reconèixer-nos com a antics ostes. I això, en un context com el que vivim, s’agraeix i molt. És per això que ocupem l’habitació com si fóra la de casa, el nostre cau a La Paz.

Tornem a caminar les avingudes que ja coneixem. Busquem el restaurant per dinar que ens va agradar aquell dia però no el trobem. Ens conformem amb un de nou, amb la cuina que esperàvem. Recorrem els carrers de la ciutat sense prestar-li atenció al mapa. Anem recordant quan fa tres mesos, férem un recorregut semblant. És una sensació reconfortant, de maduresa. A poc a poc, va passant el dia fins que arriba l’hora de recloure’s a casa.

Al dia següent de la nostra retrobada amb la ciutat, decidim escapar dels seus carrers per buscar la naturalesa que l’envolta. Ens han comentat que amb transport públic podem arribar al Canó del Palca, un lloc singular que es troba als afores de La Paz. Dit i fet, amb l’ajuda del plànol, trobem el punt des d’on ix la mobilitat cap aquest poblat de l’extraradi. Amb la col·laboració dels veïns amb qui compartim furgoneta, ens queda clar quin serà el recorregut.

La veritat és que ha estat una gran idea llançar-nos a l’aventura d’aquesta manera. Tornar a caminar els carrers de La Paz sense rumb aparent, se’ns haguera fet feixuc. I ara estem ací, a menys d’una hora del centre de la ciutat, enmig d’un paisatge incomparable. La gran civilització sembla que, en realitat, estiga molt lluny. La Bolívia rural reapareix en un obrir i tancar d’ulls.

Un dels regals que no havíem pogut contemplar en la nostra visita anterior és l’albirament de l’Illimani des de la mateixa ciutat, ja que aleshores estava tapat pels núvols. Resulta curiós que aquest cim de més de 6.400 metres d’altitud estiga a un tir de pedra de la plaça Murillo, punt neuràlgic de La Paz. A cada quilòmetre que avancem amb la furgoneta, anem acostant-nos a un dels sostres del món.

L’excursió a través del canó és realment sorprenent per les formes que dibuixen les parets entre les quals ens movem. No teníem molt clar què anàvem a trobar i finalment ha valgut molt la pena. És una passejada agradable que no arriba a esgotar. Ens porta als orígens del viatge, quan ens llençàvem a descobrir sendes misterioses. Finalment arribem al poble de Palca des del qual tornarem a la ciutat que ens serveix d’aixopluc.

Ara sí, La Paz és el punt de partida i retorn. El cercle que es tanca. Estem vivint les darreres hores del viatge amb un cúmul de sentiments contradictoris. Sovint fem balanç del que han suposat aquests tres mesos a les nostres vides. Tenim el pressentiment que, tot i que no ho notem, interiorment, alguna cosa ha canviat. No tenim especial record de cap experiència realment negativa, podem felicitar-nos per com ha anat tot. Ha sigut més fàcil del que podíem imaginar, nosaltres mateixos, i els nostres familiars i amics.

D’una altra banda, ens recorre l’emoció de pensar com ens trobarem a la nostra arribada a casa... Com seran els primers dies, com durem el temut jet lag, com ens acostumarem a la rutina que ja coneixem, si haurà canviat alguna cosa que esperem igual o diferent, què farem a partir d’ara de la vida. Un munt de preguntes que aniran responent-se totes soles però que no podem evitar formular en veu alta. El que està clar és que viure a 3.600 metres per damunt del nivell del mar ens ha donat una altra perspectiva.