Arriba el llibre

Costa fer-se a la idea que allò que un dia vares escriure amb bolígraf al teu bloc de notes habitual, adopta una forma mai esperada. Més insòlit pot sonar tot, quan això que has escrit, ho has fet des de llocs remots que mai podies imaginar que un dia et portaria la vida. Recordes que, quan agafaves la llibreta, estaves al llit de l’hostal, a la tenda de campanya, al bus o al banc d’una plaça qualsevol. I escrivies perquè volies contar tot allò que et passava; perquè sabies que hi ha moments irrepetibles que necessiten ser explicats. La memòria té una capacitat limitada: és massa selectiva i, a vegades, funciona de manera traïdora o enganyosa.

Sabia també que allò que descrivia amb passió no quedaria per sempre en l’oblit dels temps. Tenia la certesa que, passats els anys, algun diumenge de nostàlgia, cauria en les notes que relataven el que sens dubte han estat els tres mesos més apassionants de la meua vida. D’aquesta manera m’assegurava que, el dia de demà, si llegia les cròniques, podria recordar aquest viatge. No només tenia les fotos, sinó també el relat dels fets, escrit en primera persona.

Vaig tornar del viatge i així va acabar la meua història amb els fulls que havia deixat escrits. Mentre jo passava pàgina amb tota naturalitat aquest episodi d'aventura, hi havia algú a casa que tenia una altra idea de què fer amb aquella experiència viatgera, plasmada en paper. Perquè, passat el temps, un bon dia mon pare em va dir que s’havia posat en contacte amb un vell amic seu, l’editor Rafa Arnal, i que li havia fet arribar les cròniques del viatge perquè les llegira. Tal vegada podien interessar-li des d'un punt de vista professional? Sonava molt suggeridor el fet que agafara forma tot allò que havia escrit a milers de quilòmetres de casa.

I sí, pareix ser que tenia interès les experiències que havíem viscut el meu company Ramón i jo. A més a més, disposava de milers de fotos que podien il·lustrar amb imatges les paraules escrites, amb la qual cosa prenia més valor tot allò que contava. Heus ací, després d’una llarg procés de selecció fotogràfica i un, no menys llarg, procés de correcció i revisió dels textos, arriba el dia que aquell document que només podia veure a l’ordinador, ara té forma física de llibre. I olora a impremta.