Costa fer-se a la idea que allò que un dia vares escriure amb bolígraf al teu bloc de notes habitual, adopta una forma mai esperada. Més insòlit pot sonar tot, quan això que has escrit, ho has fet des de llocs remots que mai podies imaginar que un dia et portaria la vida. Recordes que, quan agafaves la llibreta, estaves al llit de l’hostal, a la tenda de campanya, al bus o al banc d’una plaça qualsevol. I escrivies perquè volies contar tot allò que et passava; perquè sabies que hi ha moments irrepetibles que necessiten ser explicats. La memòria té una capacitat limitada: és massa selectiva i, a vegades, funciona de manera traïdora o enganyosa.
Sabia també que allò que descrivia amb passió no quedaria per sempre en l’oblit dels
temps. Tenia la certesa que, passats els anys, algun diumenge de nostàlgia, cauria
en les notes que relataven el que sens dubte han estat els tres mesos més
apassionants de la meua vida. D’aquesta manera m’assegurava que, el dia de
demà, si llegia les cròniques, podria recordar aquest viatge. No només tenia
les fotos, sinó també el relat dels fets, escrit en primera persona.
Vaig
tornar del viatge i així va acabar la meua història amb els fulls que havia
deixat escrits. Mentre jo passava pàgina amb tota naturalitat aquest episodi d'aventura, hi havia algú a casa
que tenia una altra idea de què fer amb aquella experiència viatgera, plasmada en paper. Perquè, passat
el temps, un bon dia mon pare em va dir que s’havia posat en contacte amb un
vell amic seu, l’editor Rafa Arnal, i que li havia fet arribar les cròniques
del viatge perquè les llegira. Tal vegada podien interessar-li des d'un punt de vista professional? Sonava molt suggeridor el fet que agafara forma tot allò que havia
escrit a milers de quilòmetres de casa.
I
sí, pareix ser que tenia interès les experiències que havíem viscut el meu
company Ramón i jo. A més a més, disposava de milers de fotos que podien
il·lustrar amb imatges les paraules escrites, amb la qual cosa prenia més valor
tot allò que contava. Heus ací, després d’una llarg procés de selecció
fotogràfica i un, no menys llarg, procés de correcció i revisió dels textos,
arriba el dia que aquell document que només podia veure a l’ordinador, ara té
forma física de llibre. I olora a impremta.
1 comentari:
Hola Lluc, vaig assistir a la precentació del llibre air a la Llibreria Patagonia i v estat molt bé.
Un fort abraç.
Publica un comentari a l'entrada