He regirat els calaixos de l’oblidada habitació del poble. He trobat objectes inservibles que no m’he atrevit a llençar, papers amb lletra i idees adolescents i un grapat de cintes de casset que han composat la banda sonora d’un temps.
M’he detingut a recordar els grups i les cançons que he cantat i ballat amb sentiment. He vist entrades dels primers concerts als quals vaig assistir quan encara arrancava l’edat amb un 1.
He pensat com la primera música que vaig escoltar em va marcar a l’hora de conformar estil i actitud. He comprovat com les conviccions també m’arribaven acompanyades de notes musicals.
He sentit l’orgull de créixer musicalment en un idioma bandejat. He observat que en la selecció de cintes hi havia compromís.
He tingut la necessitat de buscar el vell ràdio-casset guardat a l’armari. He introduït una cinta a l’atzar i m’he retrobat. He entès que sense aquesta música no seria qui sóc.
M’he detingut a recordar els grups i les cançons que he cantat i ballat amb sentiment. He vist entrades dels primers concerts als quals vaig assistir quan encara arrancava l’edat amb un 1.
He pensat com la primera música que vaig escoltar em va marcar a l’hora de conformar estil i actitud. He comprovat com les conviccions també m’arribaven acompanyades de notes musicals.
He sentit l’orgull de créixer musicalment en un idioma bandejat. He observat que en la selecció de cintes hi havia compromís.
He tingut la necessitat de buscar el vell ràdio-casset guardat a l’armari. He introduït una cinta a l’atzar i m’he retrobat. He entès que sense aquesta música no seria qui sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada