M’he topat amb Biel mentre passejava els carrers estrets de la ciutat. Feia mesos que, per alguna estranya raó, havíem perdut el contacte. Així que no hem deixat passar l’ocasió d’actualitzar-nos les vides amb una cervesa fresca a la mà.
Quina sorpresa quan m’ha contat que feia només un parell de setmanes ho havia deixat amb Bel. Em confessava que la convivència a casa amb ella era més que bona, però que no entenia per què s’havien esgotat un de l’altre. Igual que es descarreguen unes piles pel seu ús, m’exemplificava.
Em feia la impressió que ja s’havia fet a la idea i que ara esperava, amb tanta expectativa com temor, una nova etapa de la vida. La veritat és que li intuïa un punt amarg d’impostura. Encara que ho tractava d’ocultar a través d’un parlar aparentment seré.
Quadratures del cercle, dies més tard, he coincidit amb Bel al bar del barri. Les seves primeres paraules han servit per anunciar una notícia que ja sabia. Amb tot, no he volgut dir-li que n’estava assabentat del fet. He deixat que s’esplaiara amb el tema.
M’ha explicat atropelladament que la situació els havia superat, que s’havien tancat massa en ells mateixa, en la casa que compartien, en el projecte de vida que començaven a relatar. Per això havien desaparegut del mapa durant un temps. Ara tornaven a aparèixer a escena.
Bel no era capaç d’entendre res del que succeïa. Es deixava portar per la corrent d’un riu d’aigües braves i tèrboles. Ho trobava tot tan confús com quan pronunciava els noms de l’extinta parella, Bel i Biel, de forma repetida.
Quina sorpresa quan m’ha contat que feia només un parell de setmanes ho havia deixat amb Bel. Em confessava que la convivència a casa amb ella era més que bona, però que no entenia per què s’havien esgotat un de l’altre. Igual que es descarreguen unes piles pel seu ús, m’exemplificava.
Em feia la impressió que ja s’havia fet a la idea i que ara esperava, amb tanta expectativa com temor, una nova etapa de la vida. La veritat és que li intuïa un punt amarg d’impostura. Encara que ho tractava d’ocultar a través d’un parlar aparentment seré.
Quadratures del cercle, dies més tard, he coincidit amb Bel al bar del barri. Les seves primeres paraules han servit per anunciar una notícia que ja sabia. Amb tot, no he volgut dir-li que n’estava assabentat del fet. He deixat que s’esplaiara amb el tema.
M’ha explicat atropelladament que la situació els havia superat, que s’havien tancat massa en ells mateixa, en la casa que compartien, en el projecte de vida que començaven a relatar. Per això havien desaparegut del mapa durant un temps. Ara tornaven a aparèixer a escena.
Bel no era capaç d’entendre res del que succeïa. Es deixava portar per la corrent d’un riu d’aigües braves i tèrboles. Ho trobava tot tan confús com quan pronunciava els noms de l’extinta parella, Bel i Biel, de forma repetida.
+ Retrobades (i II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada