dimarts, 4 de novembre del 2008

Recuperant articles (i VII)

dimarts, 29 / juliol / 2008

La família treballadora

He fet grans amics a la feina. I ho dic amb convenciment. Des que vaig iniciar la trajectòria laboral, he tingut la sort i la desgràcia de passar per uns quants llocs de treball. Gairebé la majoria m’han deixat empremta. En cadascun d’ells, he deixat part de mi i m’he endut part dels altres. No de tot el personal, és clar, doncs el meu cor té una capacitat limitada. Però sí que he agafat una confiança inesborrable amb molta gent.

El motiu de per què els companys de feina arriben a tenir tanta transcendència vital no sé on buscar-lo. Segurament hi ha moltes raons. Jo n’he trobat un grapat: perquè passes més hores a la feina que a casa i has de matar els temps morts; perquè vius moments intensos que creen xarxes de solidaritat; perquè comparteixes afinitats, inquietuds i gustos; o bé perquè, en definitiva, és un conjunt de tots els ingredients.

Amb els companys de feina, m’he enriquit ja que he pogut conèixer el seu poble, el seu passat, les seves afeccions, el seu estil de vida, el seu sistema filosòfic, la seva manera d’ésser, les seves fílies i fòbies, i unes quantes coses més. Amb ells, m’he pegat festes que m’han permès trencar la rutina a la qual t’aboca l’entorn de sempre.

Respecte als qui han estat superiors meus en la jerarquia laboral, poques voltes m’he trobat algú a qui respectar. No sé si és per una qüestió de mala sort o perquè n’abunden pocs. El cas és que he coincidit amb els companys rasos a l’hora de considerar la ineptitud dels nostres caps. I quan m’he trobat amb algú que controla, he sabut valorar-ho. És difícil trobar, en la jungla del treball, gent experimentada que meresca admiració.

Aquesta fauna que he anat trobant-me pel fet d’haver passat per molts llocs de treball, provoca que tinga una xarxa de gent dispersa pertot arreu. I quan per A o per B torne a aquell espai on he estat tan familiaritzat, em fa la impressió que res ha canviat, que vas i véns, que sempre vas sumant i ampliant el rogle. I quan els torne a veure a tots junts, tinc la sensació de ser el viatger dels Fraggle Rock, que arriba amb notícies de nous móns.