Treballar per al bloc

Quan vaig estrenar bloc, tenia la sensació que cada dos per tres estaria publicant nous articles. Havia descobert una gran fórmula per volatilitzar-me de la realitat en les eternes hores de treball. Aleshores, tot s’ha de dir, feia feina a una oficina que deixava molt de temps per avorrir-se. Més que res perquè no hi havia tant de treball a fer com per restar vuit hores diàries davant d’un ordinador. Com que no podia defugir d’un horari estricte, em tocava romandre assegut hores i hores com el bon xiquet treballador que puc arribar a ser. I això que dic: vaig fer el descobriment alliberador del bloc.
Arribaren les vacances no pagades del mes d’agost i, amb elles, la desconnexió del món informàtic. Al meu voltant, només veia platja, amics i família. Sabia que, per qüestió de temps, perdria l’hàbit d’escriure tot allò que em passara pel cap. Això, fins que va entrar setembre. Suposadament tornava a la normalitat. És a dir, havia de tornar a omplir fulls en blanc. Però ha passat que no m’he vist en l’obligació de tornar a obrir el Word, ja que ningú em paga per fer-ho, tal com havia ocorregut fins ara. Conseqüència de la crisi o de la casualitat, m’he quedat a l’atur. I se n’han anat les ganes d’estar davant un ordinador, amb tantes coses que es poden fer al carrer.
He pensat que necessite un treball, entre d’altres coses, per continuar la tasca il·lusionadora d’actualitzar constantment el bloc. Perquè, vist com van les coses, no hi ha qui s’atrevisca a asseure’m a reflexionar una estona de forma escrita. Ni jo mateix. Així que, fart de constatar que perdia el costum, avui –fa dies que ho intente- m’he dit que ja hi havia prou, que només havia de posar-me. No podia escapar: un dia de pluja m’ha incitat a fer-ho.