Recuperant articles (VI)

dilluns, 28 / juliol / 2008

El valor incalculable de la SIM

Horror!!! He perdut el mòbil. Millor dit, m’han robat el mòbil. Bé, dóna igual, m’he quedat sense mòbil. Però el que em preocupa no és la pèrdua d’aquest objecte material, que es pot reposar fàcilment. Em preocupa el que duia en el seu interior: la targeta SIM. El primer que em va vindre al cap quan vaig veure que m’havia desaparegut el telèfon és tot el que se n’anava amb ell. S’esvaïa una agenda que s’havia gestat amb el pas dels anys.

Hi podia trobar un ventall ample d’amistats. Com per exemple aquelles que foren circumstancials però que es convertiren en entranyables, o bé les de tota la vida que s’havien quedat en estat de suspensió. També tenia amistats d’una certa actualitat però que, de moment o per sempre, havien passat de llarg. I hi havia d’altres recentíssimes que estaven per explorar, les que ja són il·localitzables per haver-se perdut tot nexe d’unió, o les que podien proporcionar-me contactes a l’hora de trobar feina.

En fi, aquella targeta SIM tenia un valor que sospitava però que no era capaç d’imaginar. Segurament, en els pròxims anys, no haguera marcat la meitat de la meitat dels telèfons que contenia. No obstant això, em donava seguretat tindre’ls perquè mai se sap si poden fer falta. Tot plegat m’ha fet pensar com som d’esclaus de la tecnologia, i com la vida ens pot anar en un xip. Ara he d’encetar un treball de recerca per recuperar els contactes. Entre tots, ho farem tot. És la meua esperança.

I per últim, amb tota solemnitat, vull dedicar aquestes línies a totes les històries que s’hagueren pogut produir gràcies a una simple telefonada i que ara ja no podré fer. Així que va per vosaltres, pels números de telèfon que m’hagueren obert a noves aventures. Seguiré buscant-vos.