L'agitació cusquenya

90 dies de permís a Perú. Tan fàcil com que el funcionari de torn estiga de bon humor i et concedeixca el màxim temps de permanència al país. Així de fàcil travessem la frontera, la qual sempre incomoda. Serà perquè veiem de forma clara la mà de l'Estat?

Venim del Titikaka bolivià, canviem de bus a Puno, a la part peruana del llac, i fem carretera a Cusco. El trenc d'alba ens desperta a la terminal d'autobusos. Amb els amics que hem fet a l'Illa del Sol, busquem un allotjament cèntric. Ens deixem aconsellar, no són hores de complicar-se l'existència. Desdejunem i ens llancem al carrer mig endormiscats. Haurà de transcórrer part del matí perquè tornem a un estat normal de consciència.

La ciutat és preciosa, sens dubte, la més elegant i polida que hem visitat. Estem sorpresos de conèixer una realitat fins ara desconeguda. L'entramat urbà és un bonic conjunt de carrers adecentats i esglésies barroques de l'època colonial. La gent desprèn la modernitat que havíem oblidat a Bolívia. És clar, Cusco és una capital turística que es mostra perfecta als ulls del visitant. En qualsevol cas, el canvi de frontera denota les seues particularitats.

De l'austeritat i l'escassesa anterior, passegem el mercat realment bocabadats de tot allò que podem trobar. Mengem pels ulls -estem famolencs, s'ha de dir- la diversitat de fruites i verdures que s'ofereixen en les nombroses parades que atapeeixen el carrer. Impacta tant de colorit tropical. Estem visquent una benvinguda al país que fa goig.

Els dies a la ciutat s'omplin també de vida social. De la soledat del primer mes, a la interacció amb persones de diversa procedència: Veneçuela, Alemanya i molt d'Argentina. Tot s'agita a Cusco, fins i tot, la nocturnitat que teníem arraconada. Recorde amb un somriure juganer la nit que, des de l'habitació, vàrem veure nítidament el símbol de Batman dibuixat en els llums de la ciutat. Ens férem un fart de riure: Cusco és Gotham!

Després d'una setmana agitada, el dia de comiat de Cusco sona urbanita. L'encarregada de l'hostal ens desperta massa prompte -a les nou i mitja del matí!- per l'hora que hem anat a dormir. Hem de desallotjar l'habitació molt abans del que desitjaríem. Ens trobem desemparats pels carrers de la ciutat fins que arriba el moment de marxar a una altra banda del país.

Per sort, ens acompanyen una parella d'argentins que fan el mateix recorregut que nosaltres. La vesprada passa així més amena. Quan toquem el bus per fer camí nocturn a Arequipa, arriba el descans. No sobrevisc al minut deu de l'emocionant pel·lícula de Van Damme amb què ens castiguen. La nit es farà curta malgrat la incomoditat de dormir sobre rodes.