Des d’aquest tros de
món que viu a les antípodes d’on jo sóc, m’arriben notícies simpàtiques de
casa. Per més recòndit que siga el lloc on estic sempre es pot trobar connexió
a internet. D'aquesta manera, m’enllace d’un invisible fil amb l’altra part del bast oceà.
Tenim un gosset nou
a la família, els dies són assolellats, pareix que siga estiu a la platja, la
reforma de la casa ja quasi està acabada, el viatge a allà va anar molt bé...
Són informacions que em fan sentir prop del raconet mediterrani que habite.
M’alegra saber que
tot continua igual com ho he deixat temporalment, que tot segueix el seu curs
per quan torne d’ací no tant. No rep cap notícia dels meus que em traga la son
i això són bons auguris.
Malauradament no
sempre tot és de color de rosa. Hi ha matisos de grisos que obscureixen
situacions. És quan, després de saber açò i allò, t’anuncien que has rebut una
carta del que ha estat un dels ajuntaments més rics de l’Estat.
La missiva impresa
comunica que arrossegues una multa de fa anys per haver aparcat en un carrer
d’un polígon industrial pràcticament intransitat. Recordes l’absurditat la
denúncia que havies recorregut i oblidat.
Maleeixes que les
notícies que t’arriben del món occidental siguen de tipus de recaptatori.
Tristament de part dels qui, en època de vaques grosses, balafiaren els diners
de tots. Ara que les coses estan magres, per mor de la ineptitud de la seua
gestió, vénen a reclamar un deute –multiplicat tant com volen- que mai he
sentit propi.
Si ací hi ha
pobresa, allà estem governats per una colla de miserables. Si per a l’única
cosa que em volen els buròcrates és per a això, que esperen asseguts. Que la
multa, la pagarà la vostra santa mare, desgraciats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada