Encara no fa cosa d'un any vaig eixir, amb qui aleshores era amic i company de pis, a pegar una volta amb la bici pel socorregut carril-bici dels poblats marítims. Com que no teníem intenció de gastar diners i l'objectiu era prendre una cervesa a l'aire lliure, paràrem en qualsevol lloc i traguérem dos pots que dúiem frescos a la motxilla.
Ens asseguérem a un banc i no se sap per quin motiu ens posàrem a parlar de forma monotemàtica de les ganes d'improvisar-se un viatge a Sud-amèrica. La conversa va agafar tal volada que, aquell mateix dia, ens asseguràrem que allò no era cap cabòria, que no estàvem per bromes. La il·lusió i les ganes eren massa grans com per enganyar-nos.
Els mesos posteriors a la conversa crucial estigueren esguitats d'idees que versaven sobre com seria l'anhelat viatge. Fins que la cosa es va relaxar i ens diguérem que no pagava la pena malbaratar tanta energia si encara no havia arribat la compra dels bitllets d'avió. No podíem desgastar-nos amb paraules aparentment buides.
Sovint ens recordàvem telefònicament, ja que ens havíem allunyat físicament, la intenció de marcar una data definitiva per partir, doncs ja l'havíem ajornat més d'una vegada del calendari. També volíem deixar patent que es mantenia intacte el compromís malgrat el temps i la distància. De cap manera es va rompre el pacte.
Acordàrem data aproximada de partida i efectuació de la compra dels vols. Pensat i fet, va arribar el dia en què per fi fórem posseïdors del passatge amb el qual travessaríem l'oceà. Va ser un moment intens que ens va posar en alerta fins el dia D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada