divendres, 2 de març del 2012

L'horòscop



Espere a la sala d'espera. Em desespera; el llibre que tinc a les mans em crema la vista. No hi ha manera de concentrar-me en la lectura. Tampoc m'agrada mirar al buit, m'esgota més encara. Passege la mirada per tota la sala, repasse dissimuladament els rostres que poblen les quatre parets. Estan avorrits com jo, però mantenen bé la calma.

Vull reprendre la lectura del llibre, que té aspecte de ser interessant; per alguna cosa l'he escollit entre les centenars d'obres que alberga la biblioteca del poble. El problema és que em costa molt començar un llibre nou. Jo mateix m'he autodiagnosticat un lleu dèficit d'atenció. Això sí, una vegada superat l'escull inicial, tot és fruïció damunt les lletres impreses. Però això ara no passa, sembla impossible. Així que em done per vençut i desistisc de l'enèssim intent de llegir les primeres pàgines.

Torne a passar revista per la sala. I trobe un element nou que abans no havia observat. És un d'aquells periòdics que reparteixen gratuïtament en el carrers cèntrics o en les boques de metro. De la mateix manera que s'agafa sense prestar atenció, s'abandona sense donar-li importància a l'acte. Desitjós de trobar un mínim d'entreteniment, uns suculents titulars fàcilment digeribles, no dubte en apropiar-me del periòdic.

Fullege amb interès relatiu les planes. Em detinc a llegir els elements més destacats de cada pàgina. Finalment arribe a l'horòscop, una secció que no pot faltar en aquest tipus de publicacions populars. Busque indiferent el signe zodiacal que em correspon. La primera paraula ja em tomba de tos.

D'acord, plantejar un viatge de cara el cap de setmana és previsible, però... no fotes! Dissabte he convocat els amics a un sopar que pot derivar en una festa molt grossa. I tot, perquè me'n vaig lluny de viatge d'ací res. Redéu, Amalia de Villena, no sé si eres una becària inspirada o una bruixa experimentada, però l'has clavat! Tot és premonitori. Estic intrigat per conèixer la “gent interessant” de la qual parles... I els meus amics no compten, que aquests els conec massa i tot! Ara encara més, espere amb il·lusió la nit de dissabte.